Comunicados de Imprensa - La temporada 54 dels pilots espanyols (I)

La temporada 54 dels pilots espanyols (I)

La temporada 54 ha estat una etapa força interessant per al creixement i progrés de la gran majoria de pilots nacionals. Tot i que aquest comunicat de premsa solia fer-ho només per al meu pilot, em sembla que de fa 3 o 4 temporades al dia d'avui sí que se'l pot treure molt més profit a parlar de tots.

No obstant, com som molts, i ja que vull detallar força les aventures de cadascú, dividiré la notícia en diverses parts que aniré pujant al llarg de la primera setmana de la temporada 55.

Elisabet Alemany - 33 anys - NASC Gold Cup Series (1º)
Comencem el recap amb el triomf d'una de les nostres pilots més veteranes, però alhora una de les més ràpides. Elisabet Alemany iniciava aquesta temporada sent la vigent campiona de la NASCAR, per la qual cosa les expectatives sobre ella eren altes.

Les coses no van començar malament, obtenint 6 podis però cap victòria a les primeres deu carreres del campionat. No obstant això, a partir de Dover, la dinàmica de la catalana va canviar radicalment, guanyant la meitat de les carreres restants i sent molt millor que els seus rivals, acabant tots els esdeveniments i sempre dins del top 10. Alemany es va fer amb les últimes 5 carreres i 7 de les 8 finals per proclamar-se bicampiona, estenent la dominància espanyola en els cotxes de producció nord-americans.

Fora de la sèrie de temporada, Alemany també va guanyar el CEF69 però només va poder ser tercera al CEF70 després d'un abandó en una de les últimes carreres. Va finalitzar quarta a l'Iberoamericano de Turismos, desena a l'Open Series by Pegaso i acaba de finalitzar 30a a la classificació de la categoria absoluta a la Nations Cup.

Eli seguirà a la NASCAR un altre any més, potser l'últim si es compleixen els rumors que l'acosten a un dels seients de Pegaso per a la temporada 56.

Álvaro Cobos - 31 anys - NASC Gold Cup Series (2º)
Continuem amb l'actual número 1 espanyol, que potser pot perdre aquest lloc a favor d'Alemany el primer dia de la nova temporada. L'extremeny Álvaro Cobos començava el seu tercer curs a la NASCAR, encara lleugerament dolgut de recordar com un altre pilot acabava, a 20 voltes del final a Phoenix, amb les seves esperances de revalidar el títol que va obtenir la temporada com rookie.

L'any va començar de manera acceptable, amb Cobos obtenint tres podis i una victòria a Las Vegas en les seves primeres 4 carreres. A partir d'aquí, una mica de mala sort, algunes males decisions estratègiques, i simplement falta de ritme, li van complicar l'existència fins arribar a l'urbà de Chicago, on va obtenir el segon triomf, i immediatament després, a Pocono i Michigan tornaria a guanyar, amb un abandonament a Virginia entre mig.

Álvaro semblava ressorgir, vencent també en la primera carrera dels playoffs a Atlanta. La veritat és que, tot i que la velocitat a una volta no faltava (amb 16 poles en 36 carreres), a l'hora de la veritat Alemany sempre acabava per davant. Aquesta temporada no va ser tan fàcil com les anteriors per entrar al Championship Four després d'un abandonament a Homestead, però un bon P2 a Martinsville ho feia possible per tercer cop consecutiu. A Phoenix, però, sortint en quart lloc es complicaven força les opcions, i després d'acabar la carrera al podi, l'extremeny va haver de conformar-se amb el subcampionat.

En altres categories, Álvaro no va estar tan fi, acabant P4 als dos CEF4, P7 a l'Iberoamericano de Turismos i P8 a l'Open Series by Pegaso. A la Copa de Nacions, ha finalitzat P23 en la categoria Senior, amb un podi en el seu haver.

Cobos disputarà la temporada 55 als Estats Units, però no als stock cars sinó a la Indy, a la qual torna després d'haver corregut allà pràcticament a l'inici de la seva carrera sense gaire èxit. Només que aquesta vegada, moltes coses han canviat.

Alberto Puig - 28 anys - Formula 2 World Series (2º)
El valencià Alberto Puig donava un salt de categoria aquesta temporada, en passar de la Superformula, en què va guanyar aclaparadorament, a la Fórmula 2.

Posicionant-se darrerament com ja no el futur, sinó part del present de la nació, Puig ha tingut un any força decent en què l'únic que se li ha resistit ha estat guanyar carreres. La regularitat ha estat essencial per a ell, acabant totes les carreres de la seva sèrie de temporada al 'top 10', aconseguint 9 podis i 2 pole positions. No obstant, Shiffrin, quatre anys més gran que Alberto, va tenir tot controlat en haver guanyat 8 carreres 'feature' i 2 a l'esprint, avantatjant en 85 punts el talent espanyol.

D'altra banda, Alberto ha estat subcampió en les dues edicions del CEF4 disputades aquesta temporada, lluitant fins al final a totes dues. També va acabar P6 a l'Iberoamericano de Turismos, P13 a l'Open Series by Pegaso, i va representar Espanya a la cita de Sochi a la Nations Cup amb èxit moderat.

Puig farà una segona temporada a la Fórmula 2 tot i que comença a despertar l'interès de certs equips de la categoria reina.

Teo Valcárcel - 31 anys - Deutsche Tourenwagen Series (5º)
Teo segueix en línia ascendent després d'haver fet un gir radical a la seva carrera esportiva fa diverses temporades. El pilot que s'erigeix líder del club Gallowbird va disputar la seva segona temporada al DTWS, buscant la seva primera victòria a la categoria i estar més a prop de lluitar el campionat.

La seva temporada a la categoria va acabar amb un resultat que podria considerar-se 'dolorós', ja que malgrat ser el tercer millor pilot a la segona meitat de la temporada, diversos abandonaments i un inici lent en les primeres 5 carreres el van deixar llastrat en comparació del brasiler Thomazini (4t final) i l'argentí Lozada (3r). Teo, igual que els seus altres compatriotes de NASCAR i F2, es va convertir en una força a tenir en compte en les classificacions, però mai va aconseguir prevaldre els diumenges. Tot i això, els nou podis que va acabar obtenint són un reflex del que Valcárcel podrà fer la temporada que ve.

El punt més alt de la temporada per a Teo va ser, probablement, la seva victòria en el CEF70, la qual va ser patida i no va poder assegurar fins a la darrera carrera amb una lluita tremenda a quatre bandes protagonitzada pels tres anteriors pilots i ell mateix. També va obtenir el P3 final al CEF69, un fluix P18 a l'Open Series by Pegaso, i ha pogut participar en diversos esdeveniments de la Nations Cup, obtenint un podi a l'últim d'ells a Oulton Park.

Jan Bonmatí - 24 anys - Supercars Series (4º)
Jan ha tingut un any complet en tots els aspectes. El jove pilot català havia acabat lleugerament decebut al World GT, per la qual cosa va decidir canviar els GT3 pels Supercars australians després d'una trucada d'última hora. Amb alguns dubtes a l'inici, vaja que sí que va encertar.

Bonmatí, de 24 anys, es mostrava tranquil però no confiat després de comprovar la regnant igualtat en els primers llocs en els seus primers centenars de quilòmetres down under. Després de debutar a Adelaide amb un podi, Jan sempre es va mantenir molt a prop del top 5, entrant i sortint precisament per com estava a prop el grup capdavanter. Alguns podis més van seguir fins que es va fer amb la seva inesperada primera victòria a la cursa llarga de Queensland, que no seria l'única ja que repetiria a l'esprint de The Bend i a la segona llarga d'Auckland.

En aquests moments, Jan barallava el tercer lloc a la general, però un abandonament a Surfers Paradise (l'únic de la temporada) mentre liderava el deixava pràcticament sense opcions. Encara mantenint lleugerament l'esperança, ja que encara faltaven dues curses llargues i l'Endurance de Sandown, la tendència no va canviar i el català va haver de conformar-se amb el quart lloc de la temporada, superant les expectatives que el mateix pilot es tenia.

L'altre gran esdeveniment de la temporada per a Jan ha estat el seu retorn a la plantilla espanyola de Nations Cup, en què s'ha mostrat amb molta velocitat en la seva categoria, posicionant-se al 'top 15' general i havent contribuït amb dues victòries i sis podis al recompte espanyol. També ha aconseguit dos P5 en els dos CEF4, mentre que va finalitzar P12 a l'Iberoamericano de Turismos.

Bonmatí tornarà a provar sort a la V8, ara amb molta més confiança i experiència que quan va arribar per primera vegada.

------------

Això ha estat tot per ara. Són comunicats força llargs i tampoc vull que es facin pesats de llegir (potser fins i tot així ho siguin), però em sembla que sempre és interessant conèixer una mica del que han pogut fer els altres i més encara si ho fan així de bé.

A la propera toca repassar la temporada 54 de Bernat Mas, Foix Acosta, Pere Calders, Víctor Carreras i Miguel Llorens.