Pressemeldinger - La temporada 54 dels pilots espanyols (II)

La temporada 54 dels pilots espanyols (II)

La temporada 54 ha estat una etapa força interessant per al creixement i progrés de la gran majoria de pilots nacionals. Tot i que aquest comunicat de premsa solia fer-ho només per al meu pilot, em sembla que de fa 3 o 4 temporades al dia d'avui sí que se'l pot treure molt més profit a parlar de tots.

Aquí va, doncs, la segona part de la compilació de resultats i aventures. Podeu llegir la primera part fent clic aquí en cas de no haver-ho fet encara.

Bernat Mas - 24 anys - World Rally Series (6è)
El millor pilot de ral·lis del país donava, per fi, el salt a la màxima categoria d'aquesta disciplina després de dos anys a la segona i un estirat inici a les sèries Junior.

Bernat va iniciar la temporada de manera correcta, obtenint dos 'top 5' en dos dels tres primers ral·lis a Suècia i Kenya, i es va saber mantenir constant entre els set primers llocs durant la resta del campionat, exceptuant un abandonament el primer dia del ral·li de Polònia que, en conseqüència, el deixava sense opcions a la prova sencera.

Pel que fa al ral·li, el català s'estableix com una força a tenir en compte, havent dominat les quatre sèries personalitzades en què ha participat. No va tenir tanta sort a la Nations Cup (39è de la seva categoria), ni als dos CEF4 (11è i 15è, encara que va guanyar una carrera al CEF69), ni a l'Iberoamericano de Turismos (27è).

Foix Acosta - 36 anys - Championship Auto Racing Series (9a)
La veterana del top 10 nacional deixava enrere una llarga etapa de més de 10 temporades als ral·lis per passar-se a la més nova categoria del joc.

Tot i ser una de les més joves entre els inscrits, la temporada de Foix va ser una mica irregular, contrastant males qualis amb bones carreres, i resultats de 'top 5' amb altres fins i tot fora dels deu primers. Una primera línia a Chicago i un podi a Houston van ser del poc salvable per a Acosta, que va acabar en la novena posició general.

La seva activitat a les pistes es va limitar únicament a la CART i als clubs, per la qual cosa no hi ha gaire res més que ressenyar. Veurem com marxa aquesta temporada 55, que per ara ha començat amb molt bon peu després de guanyar a Homestead Miami i a Motegi.

Pere Calders - 30 anys - Formula 3 North America (1r)
S'acostuma a dir que la qualitat preval sobre la quantitat, i això és el que va promulgant Pere Calders des de fa un temps. Tot i només haver disputat la seva sèrie de temporada i els Campionats d'Espanya de Fórmula 4, el pilot de 30 anys ha dominat amb puny de ferro la Fórmula 3 nord-americana, amb 17 victòries i obtenint podis en totes les carreres (20). Un gran resultat per a Pere, que perseverava per quarta vegada a la categoria i que va perdre l'anterior certamen per tot just 6 punts.

Aquesta temporada 55, Calders correrà a la Formula 3 World Series, sent de nou un dels favorits per aconseguir el títol.

Víctor Carreras - 22 anys - Formula 3 Oceania (1r)
Una de les nostres més joves promeses també va aconseguir guanyar la seva sèrie de temporada. Després d'un frustrant i lleugerament decebedor any a la NASC Silver, Víctor Carreras decidia embarcar-se en una aventura diferent a l'altra punta del planeta.

La temporada del català es pot definir amb la paraula 'constancia', sobretot a l'inici, on sempre veia com un pilot nadiu acabava per davant seu. No obstant això, a partir del quart Gran Premi a Winton, Carreras va començar a mostrar una altra actitud, guanyant les dues curses d'aquest cap de setmana i sis més per a assegurar el títol quan faltaven quatre proves.

Víctor també va competir als CEF4, en què va tenir resultats força acceptables (P10 i P8) per a la seva edat, i a l'Iberoamericano de Turismos, on es va complicar una mica més (25è). A la nova temporada, Carreras es passa a la Superformula japonesa, on buscarà fer un salt en la seva trajectòria professional.

Miguel Llorens - 21 anys - Supercars Series (9è)
Després d'aconseguir el títol de la F4 alemanya, Miguel Llorens va decidir prendre consell del seu amic Álvaro Cobos i viatjar a Austràlia per córrer la V8 Supercars, una sèrie força exigent en què podria sortir de la seva zona de confort i obtenir noves experiències.

Amb una graella mitjanament competitiva, Llorens va haver d'acostumar-se als llocs baixos del 'top 10', els quals en cap moment va abandonar excepte per comptats problemes mecànics, finalitzant novè a la classificació general. En aquest aspecte, va ser una temporada força lineal i d'aprenentatge, però que amortitzarà sens dubte en els propers anys.

No obstant això, on Llorens més va destacar va ser a la Copa de Nacions representant al país. Entrant en el seu últim any en la categoria sub21, Miguel va mostrar un gran nivell, amb dues victòries, vuit podis i una final 9a posició en U21, 25è en total i sent el pilot líder en punts de l'AENA durant la temporada. També va participar en les dues divisions del CEF4, obtenint el subcampionat al primer i guanyant el segon en la modalitat sub21, i acabant dues vegades 13è en la modalitat absoluta. Una temporada remarcable pel nostre prometedor jove talent.

------------

Això ha estat tot per ara. Aquest cop m'he demorat una mica més per refredats típics de l'època de l'any i els meus assumptes personals, alhora que també m'ha costat més escriure, ja que no tots els pilots tenen temporades exageradament mogudes.

El proper serà l'últim comunicat d'aquest estil, i tractaré la temporada 54 de Alex Barrios, Ricardo José Pérez, Daniel Esteban Jr., Carlos Luque, David Vidales, Jorge Portales i Fèlix Claramunt, remarcant breument també els resultats en sèrie de temporada de la resta de pilots dels quals no he escrit.